Remor
de pluja mansa.
Un
llibre per llegir sens mirar l’hora.
L’aroma
dels tions crepitant dins la llar,
veient dansar
les flames.
La salabror
de l'aire passejant
vora mar.
Una
flor, que descansa la tija en cristall transparent,
fent
vora a la foto emmarcada d’un record...
Els
pensaments,
prenent
forma en paper.
Música
que acompanyi el meu silenci.
Una
posta de sol, tenyint de rosa i or l’entorn.
La meva
tassa de cafè ben fort.
Els
meus néts.
Moments
perquè la vida recomenci,
malgrat
l'estrall causat, per un hivern perpetu.
un llibre per llegir sens mirar l'hora. Tant debò en tingues molts d'aquest!
ResponEliminaAmb tantes coses boniques que ens du el teu poema... No hi ha hivern que pugui ser perpetu...
ResponEliminaun repàs al viure... Agafo el teu primer vers- Remor de pluja mansa... // Gràcies. Anton.
ResponEliminaViure l'instant és viure la vida.
ResponEliminaPetits moments que ens apropen a la felicitat...
ResponElimina