Sento fred a les espatlles.
La meva esquena és
un desert amb dreceres sense sol.
El meu cor és el camí
amb marges de viure.
Les meves mans tenen
la durícia de la carícia.
El meu pensament és un estel
a cavall de tots els vents.
Els meus llavis tenen
el tacte de la làpida...
No és un poema,
és un alè de vida.
Els meus peus cansats
de sabates amb cordons lligats.
Els meus ulls un llapis per dibuixar,
una brisa per acariciar,
fidels a la llum del sol
i somiadors als braços
de la lluna.
