I l'escalfor dels anys tendresdesada ben endins d'un calaix oblidat
va ser retrobada inesperadament
temps enllà, mentre les fulles es dauraven.
Res no havia mort
i els arbres encara resistien els embats del temps
i se sentien cruiximents de fulles
mentre els seus cossos
hi responien amb murmuris retrobats.
Això és addictiu!!!
ResponEliminaHo dic seriosament.
Aquest blog ha de dur un advertiment de perillositat, enganxa!!!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmb el pas dels anys ens queden sensacions, sentiments, tendresa, il·lusions, somnis, tot ben guardat en algun calaix de la calaixera, de la tauleta de nit o en alguna butxaca. Tot resta intacte només amb la carícia del pas del temps.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Que no mori la gent que vol estimar. Mai. Un petó molt fort a tu i a tots. Estic d'acord amb la Zel.
ResponEliminaTinc moltes ganes de fer-me ressò de la iniciativa al blog, però no he tingut temps de posar-m'hi. Ni tans sols l'he actualitzat. Porto una setmana... espero poder fer-ho tot aquest cap de setmana! Una abraçada, guapa.
ResponEliminaI l'escalfor de tants poemes a un ritme vertiginós que ens acompanya en aquest juliol màgic, i ens convida a reflexionar sobre l'amor, el pas del temps... resistint els embats de la calor mentre els nostres cossos demanen amor i més amor!
ResponElimina