encara no sabien de l’amor ni de les pèrduesque ja bussejaven endins dels seus cossos
a l’estiu dels miracles,
esperonats per l’escalfor dels anys tendres
s’abraçaven, plens de desig, suats i molls,
sota els arbres, a recer de les mirades...
dijous, 17 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Que bonic quan encara no sabem de l'amor... Però sentim l'empeny de la natura dins de nosaltres...
ResponEliminaQue bonic quan passen els anys i no deixem morir la nena-nen que portem a dins...
Salut.
onatge
Que bonic quan no sabem de l`'amor i que bonic quan en sabem una mica més. Deixa'm que continui... una mica més enllà en el temps.
ResponEliminaQuanta innocència, per sort a l'inici i quanta experiència, per sort, al final!
ResponElimina