dijous, 17 de juliol de 2008

resposta 30. inici. zel

encara no sabien de l’amor ni de les pèrdues
que ja bussejaven endins dels seus cossos
a l’estiu dels miracles,
esperonats per l’escalfor dels anys tendres
s’abraçaven, plens de desig, suats i molls,
sota els arbres, a recer de les mirades...

3 comentaris:

  1. Que bonic quan encara no sabem de l'amor... Però sentim l'empeny de la natura dins de nosaltres...
    Que bonic quan passen els anys i no deixem morir la nena-nen que portem a dins...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Que bonic quan no sabem de l`'amor i que bonic quan en sabem una mica més. Deixa'm que continui... una mica més enllà en el temps.

    ResponElimina
  3. Quanta innocència, per sort a l'inici i quanta experiència, per sort, al final!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons