He contemplat l’arbre ferit que em repta.
La seva soca mutilada cicatritza impúdica
amb llavis sensuals inflamats entre l’escorça
M’engoleix l’esguard, úter endins, entre clivelles,
insinuant sense pudor, la colossal vagina
oberta, amb regalims de saba seca.
He contemplat la lascívia de l’arbreda.
(Del meu llibre Eros hi era)
Sempre hi ha
ResponEliminauna mà que
fereix l'arbre...
Per la ferida
es perd la vida.
Sort que l'arbre
de vegades ressuscita
de les seves arrels...
La natura no té pudor
ens l'han impregnat
a nosaltres...
Salut.
onatge
Sobre les roques
ResponEliminaels òrgans genitals
s'unien
en el més pur
desig
de coneixença.
Benvingut, Argentviu, "Eros hi era", Eros és gairebé a tot arreu, però no sempre sabem veure-ho i explicar-ho amb paraules tan boniques.
ResponEliminaL'eros a un arbre...delicios!
ResponElimina