Quin xiquet em va omplir les mans
amb la difícil grafia del destí?
Algú pot veure els desitjos
que em pugen per l’esquena?
Què falla en la memòria de la sang
quan es vessa més enllà dels seus camins?
Qui guarda els records de la infantesa?
On paren amuntegats?
Quant de dolor hi ha
en una queixa reprimida?
On va la vida
quan jo li done l'esquena?
No és una crueltat inútil
que la veu de la guitarra
siga a la punta dels meus dits?
On és l'equilibri entre el breu amor
i el llarg i innecessari oblit?
Existència que tant sols te sentit,
si tu ets en cada espurna de somni,
en cada esquitx d’onada,
en tot l’esplendor d’aquesta lluna
que em deixa sense ale.
Somio els teus ulls i els teus llavis,
escolto els teus infinits silencis,
la teva pell, en la meva pell
es fonen en un meandre
que flueix sense trobar-se.
Ben endins sento que el foc
del desig i l’enyorança,
m’estreny l’ànima fins al límit.
La lluna amb tot els seu esplendor
m’abraça amb la generositat
dels que saben del cert
que res més no queda.
