Terra humida, somnis foscos esborrats,
valdre o valdre era la qüestió, qüestió d'honor, sacrifici i serenitat.
Quan les pors queden dins el pou inundat de dubtes arrossegats,
s'esgatimen les gotes de la pluja, ronden les boires i els trons deixen anar l'últim so.
Somriure compartit, gespa brillant a trenc d'alba, la por ha marxat...
Com diria la Cèlia, m'agrada aquest positivisme :-)
ResponEliminaVarem començar amb uns núvols foscos, amb por i, poc a poc, amb somriures compartits, hem fet fugir la por!! :-))
"Somnis foscos esborrats"... ""la por ha marxat" diu l'Anton que és una ronda "per emmarcar", jo emmarcaria aquestes frases!!
Celebro que la por hagi marxat, celebro que el somriure sigui compartit i sobretot celebro poder-te llegir ple de vida...
ResponEliminaSón uns versos encisadors...
Una abraçada!
Continue jo?
ResponEliminaLa por ha marxat, amor
encetem l'alba
enramem d'heura les passes del retorn
Els nostres mots gentils, enredrats
amarats de la humitat boscana
engendraran frondoses
fruites de paradís
per a tots dos.
Cesc quina alegria poder llegir-te. Petonets dolços, molts;¬)**********
ResponEliminaM'alegra poder llegir el triomf de l'alba, quan la lluminositat ens deixa veure tota la seva diversitat fins que torna a unir-se a nostra percepció...
ResponEliminaI fent-nos descobrir la nova innocència... La que volem per sempre. Anton.
- Així que els trons d'ahir la nit van ser els últims? Quina sort! perquè avui el cel, malgrat la blancor d'alguns núvols insistents, vol ser ben blau... és bonic que vulguis compartir somriures amb nosaltres...
ResponElimina- Ha, ha! Assumpta, em fa gràcia que t'hagi fet gràcia el "positivisme", però tens raó com aquesta roda gira i gira!
Pors que porto escrites, que sento romandre entre els porus de la meva vida, pors amortitzades entre pensaments.
ResponEliminaContinua Noves Flors... el penjo ara mateix. És un plaer llegir les vostres paraules.
ResponEliminaPors que s'esvaeixen
ResponEliminaquan arriba el capvespre
quan l'aurora s'emmiralla amb les nines dels teus ulls...
I de lluny la lluna poruga treu la cara
il.luminada, per el sol
que dorm al teu llit!