dimecres, 17 de febrer del 2016

Ma(donna)


Imatge: Rafael



Dona, m'encomane a tu
car m'has trastocat el cor
i ara veig el que no veia,
arbres grans i protectors 
que amb ses branques m'aconhorten,
i ensume perfum de pluja
sobre la terra i la mar,
i el vent escampa murmuris
pare l'orella i escolte
per si m'arriba el teu nom,
per delit de l'escalfor
al sol estenc mans i esquena,
i prenc timonet i sàlvia
com un beuratge sublim
que adobe amb mel de romer
i amb primor de ton pensar.

E veig l'aucell

El vent desperta el dia flamant
e veig l’aucell volant
e puc llegir Ramon Llull
quan veig la mar que arrenca el bull.
Dins del meu cor ressona
la veu més dolça d’una dona.
Mai més sentir gens de rancor
perquè parlam només l’amor.





 imatge: Imma Cauhé

Quan es sent el fred tan fort,

el camp està tot glaçat,

quan sembla que tot és mort...

he de sentir-me abraçat.

Quan sembla no pot brotar

aquella petita flor

no deixo de suplicar

que reneixi el teu amor.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons