El vent desperta el dia flamant
e veig l’aucell volant
e puc llegir Ramon Llull
quan veig la mar que arrenca el bull.
Dins del meu cor ressona
la veu més dolça d’una dona.
Mai més sentir gens de rancor
perquè parlam només l’amor.
Quan parla l'amor, mai es pot sentir rancor...
ResponElimina"Perdona ràpid", em van dir per cap d'any, i és un propòsit que m'he fet.
ResponEliminaBell com sempre, el poema.
Uns prop del mar, altres com jo a alta muntanya, però l'amor arriba a tots els llocs. El teu poema segueix més en Llull.
ResponEliminaSí que té raó l'Imma que segueix Llull, preciós, Xavier!!!
ResponElimina