Tant he estimat i tant estimo encara
El teu sofrir per cada vers perfer,
Que quan els veig escrits sobre el paper
No puc més que pronunciar gara!
Tenen tanta fermesa d’alimara
O foc que alimenta el pebeter
Que ens protegeix de tot allò que encara
Ens resta per curar o per desfer.
Por, pobresa, podridura, pànic,
Mentides repetides sense escrúpol,
Que creixen i envaeixen com el llúpol
Quan surten del barril amb to volcànic.
No podem oblidar tanta constància!
No podem malmenar tanta ardidesa!
Cada gest, cada pas ha de ser fresa
Per doblegar la duresa i la ignorància.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 de novembre de 2013.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció. Mostrar tots els missatges
dijous, 14 de novembre del 2013
Molt he estimat... Joan Fort Homenatge a Miquel Martí i Pol
Etiquetes de comentaris:
amor,
Catalunya,
corrupció,
Espanya,
fermesa,
foc,
Homenatge a Miquel Martí i Pol,
ignorància,
independència,
malaltia,
pobresa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons