i l’instint, savi i vell, no enganya s’aixeca el vel i ens descobreix aquell camí, que a ulls ennuvolats no veiem, però que el destí, amatent, ens guardava i el cor, delerós, pressentia... darrera cada boira, llueix l'esperança
Amanyagant-nos en la nit, ens llevarem sense boires bo i sabent que poden retornar . Hi haurà sol, potser ventet i pluges. Continuarem, però, amanyagant-nos a la llum.