On vas, caminant de la incertesa?
Si pogués foragitar la boirada
que t'enterboleix els ulls...
Darrere de cada núvol s'amaga l'esperança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Noves flors, estàvem escrivint a la vegada, però tu has estat més ràpida! M'enduia l'últim vers de la Zel, pe`ro l'he canviat pel teu... finalment.
ResponEliminaQue bonic caminants de la incertesa, tots en som una mica, però és bo que darrere cada núvol ...
I veure la llum, en la distància o darrere la boira i els núvols!
ResponEliminaQue no es perdi aquesta llum!
novesflors,
ResponEliminajo provaré de caminar per certeses-in-certeses...provant, alhora, de foragitar les boires i buscant esperances darrera de cada núvol...
Fàcil no és, però per provar...
una abraçada!
L'esperança, com la il·lusió, no em d'abandonar-les mai... Si no les tenim, que som? Anton.
ResponEliminaquines paraules tan ben trenades, això eren les baules que jo admirava a cadascuna de les vostres cases...
ResponEliminaEncertat i maravella!
ResponElimina