dimarts, 16 de juny del 2009

QUAN ENS PERDEM EN LES BOIRES.... de l'Anton.


Quan ens perdem en les boires

els ulls callen

i necessitem l'instint.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

  1. Assumpta16 de juny del 2009, a les 19:18

    Millor no perdre'ns :-))

    ResponElimina
  2. rebaixes16 de juny del 2009, a les 19:26

    Dalt del Monsant m'he perdut dos vegades per la boira escabellosa La primera portavem una mula i collint la seva cua ens va portar a terme. I l'altra no varem trobar el baixador i varem tenir que caminar un disbarat, podiem arribar a les onze de vespre i fins a les tres de matí... I necessitem l'instint, per que l'orientacó és nula amb la vista.
    ...Anton.

    ResponElimina
  3. Assumpta16 de juny del 2009, a les 19:36

    El més important és que vareu aconseguir tornar :-)

    ResponElimina
  4. zel16 de juny del 2009, a les 22:51

    Segueixo el preciós fil, Antón, et dono la mà per portar-te a la claror...

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas16 de juny del 2009, a les 23:16

    L'instint, Anton, no l'hauríem d'oblidar mai, ni quan els ulls no callen. :)

    ResponElimina
  6. Joana17 de juny del 2009, a les 0:22

    A vegades es perd... Catxis!

    ResponElimina
  7. Anònim17 de juny del 2009, a les 20:01

    Instint de boira...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons