Pinzell.

La teva mà és el pinzell
que m'ha omplert el cos
amb els colors de la vida.

Els teus mots són,
sempre,
la llum a les meves passes
dins la fosca.

El teu traç,
els senyals al camí
que posen veu
als meus silencis.

Com el somni
que t'ensenya a llegir
en l'obscuritat,
en aquell racó
on no existeix res més
que la claror
dels estels
dels teus llavis.

I es recorda,
de bell nou,
la cançó de l'amor
que s'havia perdut.

Música: La canzone dell'amore perduto, Franco Battiato

(Gràcies a tots per una ronda, un cop més, magnifica i dolça.  Sou uns genis. I gràcies a tu Carme, per fer-ho possible)

C O M I A T

Ets lluna d'amor.

A les Itineràncies,

m'has robat el cor.

M. Roser

( Seguint a tothom que estima la lluna)

CÀRREGA

He deixat la roba

com deixar una motxilla

carregada de records.

Despullada dels instants,

 dolços i amargs

que m'omplien fins ara,

aprenc, a poc a poc 

quin és el meu lloc.

(seguint na Carme i a Fanal Blau)

I aprenc poc a poc

I aprenc poc a poc
quin és el meu lloc.
El gest que pren la meva mà,
les mans que prem,
les que acarona,
els altres tactes, les altres pells.
El gest,
el llenguatge, l'esguard de les ungles.
Solcs en l'epidermis
dels anys
que aniran dibuixant-se, tanmateix,
als ulls.
A la retina de les carícies fetes,
amb el palp de les rialles,
Com preguntes endreçades
i sense resposta.
O amb una contesta deliciosa.

Trobar un record

                                                                                  (Intento seguir abans que s'acabi el juny)

Trobar un record

que no s’oblidi

tocar un acord

que no desafini.

No sé què faig

sinó desviure

la vida a raig.

Trobar un acord

Trobar un acord

com qui recorre mig camí

per descobrir-se l'un a l'altre.

Els meus mots,

als teus ulls,

com preguntes

sense resposta.

El meu gest, la meva mà

com la llum innecessària

que ja no il·lumina.

I aprenc, poc a poc

quin és el meu lloc.

Riallerament silent.