He
deixat la roba
com
deixar una motxilla
carregada
de records.
Despullada
dels instants,
dolços i amargs
que
m'omplien fins ara,
aprenc,
a poc a poc
quin
és el meu lloc.
(seguint na Carme i a Fanal Blau)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
El lloc de les itineràncies té un gust dolcet que no ens el roba ningú...
ResponEliminaBesadetes, lluna!
És un raconet molt agradable i ens hi sentim molt bé.
EliminaBessets, nina!
"Instants dolços i amargs"
ResponEliminaEm quedo amb la motxilla sencera.
Plena de paraules de lluna.
Una motxilla que compartim.
EliminaGràssis, Xavier!
Descarregar-se de motxilles o robes sempre és alleugeridor... Aprenem, a poc a poc, bonica, aprenem...
ResponEliminaNanit, lluneta!
Aprenem poc a poc i ens fem una mica més sàvies ;)
EliminaGràssis, Carme ... bessets!
Ens hem despullat lluna. Hem deixat uns quants records, de dolços i de salats amb gust amarg també. Gràcies per aquest juny.
ResponEliminaTpts tenim coses a dir ...
EliminaGràssis a tu, Teresa, per compartir-les.
Aferradetes!
Un gran equipatge.
ResponEliminaEstàs "on fire", Paula.
Tots els teus versos estan conformant
una magnífica unitat.
Immillorables i plens de vida.
!!
Ens han visitat les muses i els musos, Jordi! ;)
EliminaGràssis per les teves paraules.
Aferradetes!
saber quin és el nostre lloc no és tasca fàcil
ResponEliminaNo, no és gens fàcil, però paga la pena fer-ho.
EliminaCada dia més lleugers d'equipatge. Que no ens ceguin lluentons ni ens pesin motxilles feixugues. Lluïres, lleugers i amb la mirada neta trobarem, poc a poc, el nostre lloc.
ResponEliminaBonic, bonic, sa Lluna!
Que res ens lligui, que res ens pesi, siguem lliures.
EliminaGràssis, nina!