(Intento seguir abans que s'acabi el juny)
Trobar un record
que no s’oblidi
tocar un acord
que no desafini.
No sé què faig
sinó desviure
la vida a raig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ostres, Xavier!
ResponEliminaEm sap greu haver-me cavalcat amb tu, sense respectar el temps...
La vida sempre a raig.
La teva poesia mai no desafina, la música t'acompanya.
Una abraçada vital i enèrgica que t'arribi!
Potser he estat jo que he irromput a raig, Fanal. Si ens hem de disculpar... jo també ho faig.
EliminaM'agrada el teu joc poètic de paraules. T'ha quedat genial! I aquest raig de vida!
ResponEliminaGràcies per ser-hi! Aquest vespre per ser l'últim és ben emocionant i transitat...
Moltes gràcies a tu.
EliminaPreciós poema!!
ResponEliminaRefrescant imatge per a aquesta nit de lluna. :)
Gràcies a tu, amiga.
EliminaHem viscut un juny a raig de versos. Preciosa, la foto.
EliminaLa poesia deu ser "desviure/ la vida a raig".
ResponEliminaHan passat dies, temps de canviar el des-raig pel raig.
EliminaEl viure pel desviure.
I una mica d'il·lusió
Els poemes breus són els que surten més directes del cor i el que hi arriben més depresa: a raig fet!
ResponEliminaM'agrada molt. Bell el poema i la imatge.
Gràcies Glòria. Surt del cor a raig.
Elimina