Tots
disposem de dues
canes
d’avaluar.
I
ara que ets a punt d'anar-te'n,
em
voldria no equivocar.
No
condemnar-te
pels
mals dies passats;
ni
situar-te en altar
que no et pertoca.
Voldria
cloure't,
sense
haver de fer balanç;
acomiadar-te
sense pensar:
què tinc ara i què tenia abans.
Dir-te:
"adéu, gràcies per tot;
marxa
sense recança,
en
el cementiri dels anys, descansa.
No
et jutjo, per així no jutjar-me".
