Tots
disposem de dues
canes
d’avaluar.
I
ara que ets a punt d'anar-te'n,
em
voldria no equivocar.
No
condemnar-te
pels
mals dies passats;
ni
situar-te en altar
que no et pertoca.
Voldria
cloure't,
sense
haver de fer balanç;
acomiadar-te
sense pensar:
què tinc ara i què tenia abans.
Dir-te:
"adéu, gràcies per tot;
marxa
sense recança,
en
el cementiri dels anys, descansa.
No
et jutjo, per així no jutjar-me".
M'encanta aquest poema, sobretot el final. L'última estrofa... jo també li diré el mateix: "Adéu, gràcies per tot; marxa sense recança, en el cementiri dels anys, descansa. No et jutjo, per així no jutjar-me." Un bon comiat, Mònica.
ResponEliminaGràcies de nou, per participar en aquest homenatge a Espriu i deixar-nos gaudir dels teus poemes.
+1. O sigui, 2014.
ResponEliminaGràcies!
Preciós! :)
ResponElimina