L'amor no fa mal

Només soc el bes
noia blanca
camine pel bosc
peus descalços
i ànima descalça
voleiant
carregant perfums
prop de l'alba.
No tingues mai por
flor morada
aroma de pins
et duré
quan caiga la nit
a la cambra
romer i pinyons
farigola
i l'aigua més fresca
als teus llavis.
Ai, el meu amor
ai, noia estimada.

Camino descalça

Camino descalça
pels camins de bosc,
i amb l'ànima nua
com si no fes por.

En la nit, jo et busco
els teus llavis d'or
perquè en cada somni
ens besem de nou.

Per aixoplugar-me,
sota el teu recer
faig fora les noses.
Només soc el bes.

Cançó de la noia que habita el cor de Josep Palau i Fabre

Guareix l’amor: noia blanca Viu vora el cor, sota casa. Salta del llit va descalça Vetlla el seu si per la cambra Cel aturat la font raja. ¿És el seu plor o era l’aigua? No sap ningú si  cremava: Sortia fum vora casa. Es cala foc veig la flama Ai,  el meu cor que s’abrasa