Guareix l’amor:
noia blanca
Viu vora el cor,
sota casa.
Salta del llit
va descalça
Vetlla el seu si
per la cambra
Cel aturat
la font raja.
¿És el seu plor
o era l’aigua?
No sap ningú
si
cremava:
Sortia fum
vora casa.
Es cala foc
veig la flama
Ai,
el meu cor
que s’abrasa
|
Quina proesa quan un poeta sembla que escrigui amb senzillesa.
ResponEliminaFer que sembli fàcil, sempre és difícil... em sembla.
ResponEliminaTens raó Carme, de vegades costa més que sembli fàcil...Un poema molt bonic.
ResponElimina