Seguint el sentit d'Helena

No barato sentits per mots escrits
no vull mots muts sense sentit
Som i volem ser qui som
i a cops volem amb ales robades
Dóna verb, dóna nom
dona de verb, dona substantiva...
Denota un excel·lent mestratge 
i de nota posarem un deu !
una deu de poesia....
doll de significats

Amb la melmelada dolça

Si no puc tenir el sentit,
de què em serveix el significant.
La connotació m'atreu més
que la denotació.
Sóc dona i vull ser dona.



[seguint fanal blau]

I si mai fos precís

I si mai fos precís,
guarir-te les esgarrinxades
amb la melmelada dolça
dels meus besos.

(seguint la carme i tots els esbarzers i les esbarzeres)

Les móres més dolces

(seguint  l'Isabel i Noves  Flors)

Si el cor de l'esbarzer  avui  em cridava

triaria  les més  fosques  i les més dolces.

Volarà  alegrement, la meva  mà,

per damunt les  punxes que l'amenacen

quietes i previsibles,

 encertant  amb precisió  els  fruits saborosos.

No m'embolico en la seva  xarxa,

com un insecte  emprenc  el vol.

Miro  els dits  negres,  sense punxar.

Esbarzer

He volgut prendre les móres
tinc present el sabor salvatge i dolç
i bell com un granat que esclatara en la boca.
M'he delectat amb les fulles
petites i harmonioses i rialleres
i he obviat la fiblada
vençut per la bellesa del seu ramatge
complex, enrevessat, inextricable
embullat de trajectes i alhora temptador.

Si el cor de l'esbarzer avui em cridava
quina punxa adormida em despertaria?


(seguint Isabel)

auhhhhhh!!

(seguint l'Elfree)

 

8

de

7

el

9

toca

el

2

.

.

 . 

 lluny, u-dola un llop  

De l'esbarzer

(foto de Google)

De l'esbarzer?

De l'esbarzer

hi ha qui tria les punxes,

hi ha qui s'estima les flors,

alguns, els fruits -móres del bosc-,

i uns quants, senzillament, les fulles.

A mi m'agrada aquella flaire

i, com als insectes, fer-hi un volt,

per veure harmonia i molt color

dansant alegrement per l'aire...

Líquida còrnia, de deomises

[intentant seguir l'Anton, en miquel i l'Elfri]


Averanys i viaranys,
Líquida còrnia que albira
El pas del temps amb voracitat.

Tinc la set dels segles,
La fam de la pèrdua en recerca
Constant, la veracitat extrema.

I demà esdevindré pelegrí
Contra la sort i els quilòmetres,
Envers la torre d'ivori d'un amor
Que no necessita cap plany, cap mot.

I retindré a les butxaques
Els segons esmerçats en la lluita,
A la pell, l'experiència feta insídia,
Al cor, el batec de fadiga de l'esbarzer.


d.

Tenim 7 de 9

Tenim 7 de 9
no estem 8s
recordem
un 10!
Amb ulls líquids
liquidem averanys