(seguint l'Isabel i Noves Flors)
Si el cor de l'esbarzer avui em cridava
triaria les més fosques i les més dolces.
Volarà alegrement, la meva mà,
per damunt les punxes que l'amenacen
quietes i previsibles,
encertant amb precisió els fruits saborosos.
No m'embolico en la seva xarxa,
com un insecte emprenc el vol.
Miro els dits negres, sense punxar.
Visca, visca l'optimisme! :)
ResponEliminaet segueixo?
ResponEliminam'endinso al dibuix i m'hi quedo, Carme... volant...
ResponEliminauns seguiments fantàstics entre totes! m'agrada!
ResponEliminano m'estranya, sempre encertes amb precisió...ja hi tens la mà trencada..:)
ResponEliminaÉs com un vici, Noves Flors! :)
ResponEliminaFanalet us seguiment molt més dolç que les móres!
Gràcies, Isabel!
Gràcies, Elfri!
Lolita, gràcies també, no encerto sempre, no, però ja és prou bonic que m'ho diguis!