Dibuix de la Carme
........................
SI JO POGUÉS, EL TEMPS
ATURARIA....
Escrit per Antoni Fortuño Sas
1 - 3 –octubre - 06
Si jo pogués, el temps aturaria,
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots.
Quants de bressols serien establia,
l’ocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol.
Si jo pogués, la Pau feliç viuria,
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concòrdia dels sers humans.
Que tots fóssim germans, com ho voldria !!
- abraçada i petó sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -.
Si jo pogués, seria sempre dia.
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens.
Si jo pogués la nit no existiria.
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent.
Si jo pogués, el temps aturaria,
vivint en el record em complauria
allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.
Per més que la distància existiria,
sempre l’esperit allí hi restaria
en un fratern abraç, goig desitjat.
La violència, jo arrencaria
negant-li tot favor l’ofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir.
Menuts i vells amb cor defensaria,
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destí.
Si jo pogués, el temps aturaria
i a la venjança el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu.
La fam a mossos me la menjaria,
fent galtes roges plenes d’alegria...!
tots tindríem plat fondo i tovalló.
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.
Si jo pogués, el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa.
L’hora que ha de venir, jo pararia,
restant quiet, ja mai despertaria...,
com si assolís el somni eternal.
Si jo pogués, el temps aturaria...
