9 -2 – 11
seguint a FANAL BLAU.
.....
He fixat ulls en teu blau,
aigua que compassa camins...
Veles que es renten...
Escuma en brogit allargassat.
Sento pessigolles als peus
quan rellisques en mi i la sorra
i tornes a marxar reculant...
Carícies d’amant que no gosa
despertar la terra que besa.
Una preciositat de poema, Anton.
ResponEliminaGràcies per seguir-me. M'afalaga i m'honora.
Una abraçada molt gran!
M'enganxo al darrer vagó del teu últim trenet, fins ara, Anton!
ResponEliminad.
PS: i gràcies pels afalacs
Està molt bé escampar pessigolles!
ResponEliminaMolt bonic!
ResponElimina