Les arrels dels arbres, mentre la bressa
La brisa amb cabells d'herba i d'espera.
No hi ha més joia possible que la primavera
Quan l'escuma esmenta el teu nom, fressa
De la mar quan les roques retenen l'escomesa,
Arran de sorra, de l'onatge, penell de la platja.
d.
Penell de la platja
ResponEliminaquan mires l'horitzó
que s'acota al lluny
et sents volgut
Genolls de cel i aigua
incrustats en el mirar
que foragiten ones
per on retornar a tu.
.............. Anton.
Quin parell de poetes esteu fets, tots dos!
ResponElimina