Lliures, joiosa alegria
Que escampa la llum del dia
Entre les verdes bardisses.
Somric a la vida en constant ball,
A la font muda que regalima
Fins a les llambordes i, degotim a
Degotim, l'aigua esdevé mirall.
I sóc home i inhalo l'oxigen,
I m'adono de la lleugeresa
Dels núvols, majestàtics,
De la carícia suau d'extàtics
Paratges que m'envolten, bellesa
De la Natura, del nostre origen.
d.
Gosar seguir? Deo, però si la teva capacitat és inesgotable!!!
ResponEliminaI ben lligada, sempre...