Cadascuna, se la miren de reüll, perquè la veuen absent i absorta.
De vegades els miralls ens retornen a mirades passades, i d’altres també poden distorsionar la realitat real, com en les fires i passadissos del terror on la concavitat i la convexitat pot deformar, enormement, volums, alçades i proporcions.
Quan entren a casa d’en Llorenç, se’ls troben a tots envoltant el gibrell. La imatge, per si sola, te una bona dosi de ridícula: tres homes i una mosseta, mig ajupits intentant esbrinar els reflexes de l’aigua.
…
Posa els peus al terra, sent la gelor a la planta, es calça. Arrossega el pas i va al bany. Davant del mirall, el rostre congestionat per haver plorat molt sense estar desperta. La Nuna Clarademunt , se li acosta, l’abraça per la cintura i li planta un petó de bon dia al clatell. El mirall els permet retornar-se el somriure
Intenta recordar. S’enfunda els texans i surt a la quadra a posar la teca.
Entra. Obre l’ordinador i es posa a escriure intentant rescatar de la seva memòria el malson de la nit. Es perd. Queden flashos.
Agafa el mòbil i truca a la Tina.
- Ho tens molt complicat aquest migdia per fer cafè?
- A tres de tres, Bruna?
- D’acord, crec que m’anirà bé parlar. Tinc un amic que està ben fotut…i està obsedit amb els miralls. Potser jo també…però després t’ho explico…
- D’acord, fins ara, un petó!
- Un petó, Tina!