dissabte, 27 de febrer de 2010

El malson per Fanal Blau


La Bruna, acompanyada  de la Cleo, la Tina i la Sra Clarademunt, no es pot treure del cap una cançó de quan era joveneta: Mirrors de la Sally Olfield.
Cadascuna, se la miren de reüll, perquè la veuen absent i absorta.
De vegades els miralls ens retornen a mirades passades, i d’altres també poden distorsionar la realitat real, com en les fires i passadissos del terror on la concavitat i la convexitat pot deformar, enormement, volums, alçades i proporcions.
Quan entren a casa d’en Llorenç, se’ls troben a tots envoltant el gibrell. La imatge, per si sola, te una bona dosi de ridícula: tres homes i una mosseta, mig ajupits intentant esbrinar els reflexes de l’aigua.
La Sra Clarademunt, s’acosta a la Bruna. Li agafa el colze i fa una lleugera pressió d’acompanyament, que li provoca un calfred. La Tina l’observa. Però immediatament desvia la mirada perquè veu arribar a un home, cap cot , que li sembla poder identificar de l’hospital psiquiàtric. L’home del bar.
La Bruna es desperta; amb la gola resseca i un ritme cardíac que no és l’habitual. Es pessiga la galta per comprovar que és; que ha estat un malson. Veu la primera excletxa de llum que s’escola pel tancament rústic de les finestres de fusta. Escolta el renill dels cavalls que reclamen el pinso i la palla.
Posa els peus al terra, sent la gelor a la planta, es calça.  Arrossega el pas i va al bany. Davant del mirall, el rostre congestionat per haver plorat molt sense estar desperta. La Nuna Clarademunt, se li acosta, l’abraça per la cintura i li planta un petó de bon dia al clatell. El mirall els permet retornar-se el somriure
Intenta recordar. S’enfunda els texans i surt a la quadra a posar la teca.
Entra. Obre l’ordinador i es posa a escriure intentant rescatar de la seva memòria el malson de la nit. Es perd. Queden flashos.
Agafa el mòbil i truca a la Tina.
-         Ho tens molt complicat aquest migdia per fer  cafè?
-         A tres de tres, Bruna?
-         D’acord, crec que m’anirà bé parlar. Tinc un amic que està ben fotut…i està obsedit amb els miralls. Potser jo també…però després t’ho explico…
-         D’acord, fins ara, un petó!
-         Un petó, Tina!

8 comentaris:

  1. Això s'acaba!

    Vull agraïr haver pogut fer/participar en aquest tastet narratiu als Personatges Itinerants. També voldria dir que m'ha semblat més complexe del que, en un inici, havia previst.

    També m'agradaria una agraïment especial per la Carme, per convidar-nos a participar i estar sempre amatent a qualsevol incidència, i molt afectuosament a l'Anton, l'Arare, la Cèlia, en Josep Manel, la Coses2, a l'Elvira, i a la Glòria i els seus personatges de ficció.

    Ara toca la segona ronda, en la qual, alguns de vosaltres, em sembla que en teniu experiència prèvia.

    Desitjo que us divertiu moltíssim i que ens tingueu aquí com a lectors!

    I Veí, no vam fumar res (o sí! :)), però ganes n'hem posat.
    Potser la propera, amb una mica més de traça! O el traçat més ben lligat!

    Una abraçada a tots i a totes!

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu Fanal Blau per haver muntat aquest final obert que permet continuar, si apareix la Glòria o deicar-lo com està que ja està molt bé.

    Aquesta ha estat una ronda narrativa amb força incidències... i potser si que tens raó que no ha acabat de lligar massa.

    Desitjo molta sort i empenta a tots els de la següent narració.

    I faig una abraçada agraïda a tots els participants, per ser aquí.

    I especialment a l'Anton que sempre és aquí, amatent i complidor, i aquest cop ha estat una trista força major la que li ha impedit continuar amb nosaltres. Una abraçada afegida per a tu, Anton.

    ResponElimina
  3. Bé ha estat un plaer participar en aquest personatges itinerants, com diu fanal blau ha estat més complexe del que em pensava però crec que amb incidències i tot ha acabat prou relligat i arregladet tot! Abraçades per a tota i totes i que el que ha fet que hi haguessin incidències s'arregli amb final feliç ( en refrència a l'Anton) trobo que tant si escriu la Glòria com si no ja queda una cosa arregladeta...oi?

    ResponElimina
  4. Bé, ja ho heu dit vosaltres. A mi - independentment de les incidències- m'ha semblat una bona experiència i, si em deixeu, m'agradarà repetir en una altra ocasió.

    Una abraçada a tothom!!!

    ResponElimina
  5. El final obert és el més encertat. I no ha quedat gens malament (de fet jo no sé com ho haguera acbat). Fins la propera.

    ResponElimina
  6. Colorin colorado el conte s'ha acabat!

    ResponElimina
  7. Ara sí que, finalment, s'ha acabat! és un curs molt ple de feina i tinc tants fronts oberts que vaig tancar un que no em tocava, però gràcies nois/es per haver-lo salvat tan bé!
    M'ha encantat també col·laborar!

    ResponElimina
  8. Ei! ; que això de fumar ho deia de bon rotllo! Però no em negareu que ha sortir una història complexa! Felicitats a tots/tes!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons