BENVINGUTS de la Montse

Portes i finestres obertes,

passem i compartim un somriure,

deixem-nos portar pels sentiments,

festejant el caliu de l'amistat.

En cada vers que has entès de Vicicle

G. Caillebotte, Pluja

Seguint l'Helena Bonals

En cada vers que has entès
Queda el misteri
En cada vers que has comprès
Resta la metàfora
En cada paraula elegida
Queda el desencert
En cada paraula no dita
Resta el veritable sentit del món:
Gotes de pluja sobre l'aigua.

Festegem... d'onatge

Intent de seguir a l'Elfreelang

Itineraris d’Efes

Festegem els sentiments

brindem amb aigua de lluna,

compartim sinceritat,

les nostres mans s’uneixen

sobre el marbre de la taula,

en el poema de les mirades

hi cerquem la metàfora profunda,

amb dos cors cantem

a una sola veu,

la flama del temps

potser mantindrà el caliu

o les cendres s’abraçaran al vent...

onatge

Itinerari d'efes d'Elfreelang

( intent de seguir a les palpentes entre cortines de suor i llum a Efemèrides de Deomises)

Celebrem´ho tot o quasi tot el que sigui grat
maridem les efes amb les esses i les  tes
convidem el juliol i el poniol i el julivert
fem una festa  versaire efemèrides d'estiu!

Ballem ! dansem amb les vocals i els accents
esclatem petards de rimes i de joia
llencem  enlaire els rams i entomem la toia
llancem les penes al torrent fem festa i festegem!

Efemèrides de deomises

[intentant seguir l'Anton, abans de marxar cap a la feina]

Cal celebrar totes les efemèrides del jorn?
O només donar importància a les que compartim
Amb cor i ànima amb el temps i amb la melangia?

Vine, nostàlgia, torna pels senders que el llim
Coneix, que l'arbre regenta amb el contorn
De la seva ombra allargada, i cura'm la malaltia
De recordar dates, números, xifres que no s'esborren.


d.

AMAGAT DINS TEU... d'Anton - FOTO G.IMATGES

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

( Seguint la paraula SILENCI del treball de Barbollaire)

1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes

el camí que un jorn emprengueres.

Mut i sord al moviment que et salvi

ajups el ser en el teu JO  intern.

Com baldufa parada – peus immòbils -,

dorms el calvari d’una soledat impia.

Què et fa el sondroll que transita pla

si és el teu silenci que sempre t’estossega ?

Amagat  dins el callar ni penses en res...

Així, el temps no transita en ton dormir.

Quimera de senders de futur anorreats.

Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca

un ideal que et corprengui i  anul·li

una esperança de desig de batec millor.

Innocència òrfena de Deomises

[primera itinerància i primer intent de seguir en Mon]


Perquè el valor és un bé massa car que no em puc permetre,
Deixa'm en l'hospici del silenci i de la vergonya, innocent
De mi, que he foradat les butxaques amb el pas del temps,
I la xavalla s'ha perdut pel camí i pels besos manllevats.

Perquè la fam m'amenaça en cada segon d'existència, omple'm,
Escudella'm amb carícies el plat del cor, fins que sobreixi,
Que l'insomni per no ser correspost em desvetlla nit rere nit.


d.

Extensió d'Helena Bonals

El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès,
i ara,
en aquest poema.

(Segueixo una paraula de la Carme)

PRIMER PENSAMENT DE JULIOL de Mon

Com un llamp has passat per ma vida

D’aquells que escletxa deixen al cel

Al meu cor el teu l’obria

Tocat, ferit resto en zel

Ai! Innocent de mi

Per que no em brollen les paraules quan et tinc a prop ?

Per que em tremola la veu i la mirada.?

Aquesta fastigosa timidesa

em deixarà orfe d’amor



L'estrena del dia d'Isabel

L'estrena del dia
quan el vent pica el vidre
i la llum omple el món
t'aixeca i et llença
com un llamp a la vida.

I el somni és record.
El passat, un llast
i l'esdevenir no arriba...

L'ú de Fanal Blau

Més enllà d'una nit,

s'albiren les primeres escletxes de llum,

que dibuixen amb traç acolorit

l'estrena del dia.

L'ú, com el primer, d'un llarg viatge.

Traç màgic de Carme

Traç màgic
de començament  i promesa.
Regal d'un  dia per encetar.
Mirades  que es  troben
al  cap dels  dits.
I silencis  trencats
més  enllà  d'una nit.

Del silenci dels somnis de Barbollaire

Hem preparat lleixes i aparadors
per omplir-los,
de bell nou,
amb el traç màgic
del sentiment lluminós
que neix del silenci dels somnis.

Obro la porta de Carme

Obro la porta

a cada  vers.

En aquest instant,  

a la més petita

de les  hores.


Esclataran els perfums
més  despentinats,
 colors subtils,
sabors exquisits.
Com qui somia,
i serà sovint, com ara,
a les més  petites  de les  hores.