[intentant seguir l'Anton, abans de marxar cap a la feina]
O només donar importància a les que compartim
Amb cor i ànima amb el temps i amb la melangia?
Vine, nostàlgia, torna pels senders que el llim
Coneix, que l'arbre regenta amb el contorn
De la seva ombra allargada, i cura'm la malaltia
De recordar dates, números, xifres que no s'esborren.
d.
En comptes d'un comentari t'he deixat un dibuix!
ResponEliminaBona feina, deo!
Que no s'esborren,
ResponEliminatot el que és profund
ens queda tatuat
a les aprets de l'ànima...
(que no sé si en té, de parets...)
Des del far salut.
onatge