Perquè el valor és un bé massa car que no em puc permetre,
Deixa'm en l'hospici del silenci i de la vergonya, innocent
De mi, que he foradat les butxaques amb el pas del temps,
I la xavalla s'ha perdut pel camí i pels besos manllevats.
Perquè la fam m'amenaça en cada segon d'existència, omple'm,
Escudella'm amb carícies el plat del cor, fins que sobreixi,
Que l'insomni per no ser correspost em desvetlla nit rere nit.
d.
(seguiment extraoficial)
ResponEliminaFem i refem camins,
en cada nit insomne
inventant itineraris
que mai no hem conegut.
Dels somnis desperts
en farem gruixudes guies
que seguirem pas a pas
com turistes inexperts.
No ens espanta cap extrema llunyania
per arribar al nostre port.
Avís als nous participants: El joc no és aquest, el joc és fer els seguiments en el post... però els malalts de diàleg poètic, ho fem així per gust i per plaer i per no prendre espai als altres participants. I perquè m'agrada fer comentaris a tots els posts i aquesta n'és una manera també!
Carme, malalteta de poesia...
ResponEliminaQui sap si se m'ha encomanat de tu, Isabel! :)
ResponEliminaDeo, et segueixo extraoficialment!
ResponEliminaNit rere nit
els núvols remenen al cau dels mots
i estiren amb màgia quatre o cinc noms...
Avui han trobat el meu nom a la vora del teu,
i els altres són cel i lluna i estel.
Nit rere nit
ResponEliminaet desvetlla la lluna
que es reflexa
en la teva mirada...
Des del far salut.
onatge
Que el volar mai sigui un bé car!
ResponEliminaBenvingut, deo!