El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès,
i ara,
en aquest poema.
(Segueixo una paraula de la Carme)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Em sembla molt bonic aquest món interior... també en aquest poema!
ResponEliminaGràcies Helena, per seguir ...
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaHàbitats
Per si els bocins de cor
S'amaren de tendresa, xiuxiueja
Els mots que t'escric i acull-los
En la llar dels teus llavis.
Fendiré els hàbitats aliens
Amb els t'estimos que necessitis,
Amb la subtilesa de l'amant furtiu.
d.
En aquest poema
ResponEliminanomés un bri del
teu interior...
Des del far una abraçada.
onatge
Bonica extensió, bonic poema, Helena!
ResponElimina