Com un llamp has passat per ma vida
D’aquells que escletxa deixen al cel
Al meu cor el teu l’obria
Tocat, ferit resto en zel
Ai! Innocent de mi
Per que no em brollen les paraules quan et tinc a prop ?
Per que em tremola la veu i la mirada.?
Aquesta fastigosa timidesa
em deixarà orfe d’amor
És preciós, Mon!
ResponEliminaLa timidesa a vegades té cops amagats i les mirades a vegades parlen prou alt!
Segueixo la innocència òrfena, i intentaré mantenir la preciositat d'aquest poema, Mon!
ResponEliminad.
fantàstic Mon!
ResponEliminaOrfe d'amor
ResponEliminatinc el cor a la forca,
a l'ofec dels silencis
no hi ha la teva brisa...
Des del far salut.
onatge
gràcies onatge
ResponEliminaFantàstic, Mon: Que mai no ens quedem orfes d'amor ni de poesia!
ResponElimina