RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
( Seguint la paraula SILENCI del treball de Barbollaire)
1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes
el camí que un jorn emprengueres.
Mut i sord al moviment que et salvi
ajups el ser en el teu JO intern.
Com baldufa parada – peus immòbils -,
dorms el calvari d’una soledat impia.
Què et fa el sondroll que transita pla
si és el teu silenci que sempre t’estossega ?
Amagat dins el callar ni penses en res...
Així, el temps no transita en ton dormir.
Quimera de senders de futur anorreats.
Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca
un ideal que et corprengui i anul·li
una esperança de desig de batec millor.
Anton, tens raó en el comentari al poema del Barbollaire que no havies avisat. Jo pensava que estaves massa enfeinat. Però veterà com ets de les Itineràncies, has sabut trobar la porta oberta i has pogut entrar.
ResponEliminaBenvingut doncs, amb el teu poema, profundament ple de silencis i de renúncies...
Intento seguir-te, Anton!
ResponEliminad.
Batec millor,
ResponEliminaquin, el del vent
dels records,
el de les absències,
aquell ahir que
no va arribar mai?
Batec el d'avui,
el d'ara, el que
ja s'ha escapat...
Des del far salut.
onatge
Benvingut, Antón!
ResponElimina