Ara que les veus són una eina de tall
-esmolat per sesgar, més que mai-
ara que els mots ens arriben llançats
-com dards de verí, o flagels per ferir-
s’escolen per goles famolenques d’esclaus
i ens flagelen amb pors,
i dels fils en fan cordes, i ens les tanquen al coll
arriba fluixet, un menut amb ulls orbs
xiuxiueja tossut, i camina endavant,
a palpentes avança, i ja es sent el seu prec,
i la veu tremolant...
i un murmuri , endavant, seguim endavant!
(zel, seguint camins de Deo i d'altres)
