Ara que les veus són una eina de tall
-esmolat per sesgar, més que mai-
ara que els mots ens arriben llançats
-com dards de verí, o flagels per ferir-
s’escolen per goles famolenques d’esclaus
i ens flagelen amb pors,
i dels fils en fan cordes, i ens les tanquen al coll
arriba fluixet, un menut amb ulls orbs
xiuxiueja tossut, i camina endavant,
a palpentes avança, i ja es sent el seu prec,
i la veu tremolant...
i un murmuri , endavant, seguim endavant!
(zel, seguint camins de Deo i d'altres)
Un país petit que ens empeny a tots... endavant, endavant!!!
ResponEliminaM'emociones...
Venim del nord,
ResponEliminavenim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
lluís Llach
L'èpica i la lírica s'abracen en els teus versos. M'ancanta!
T'agafo en préstec "dels fils es fan cordes" i viatjo lluny, amb noves paraules.
ResponElimina