El joc s'acaba, del Joan

El joc ja no és només joc.
El joc s'ha tornat un mirall
de diamants,
una teranyina de passos silents
que cerquen l'home que posa els carrers,
cada matí,
per a la gent desperta que gira cantonades
cercant alès líquids i ulls tranquils.
El joc ja no és només un joc.
El joc és un cel de passos quiets
velats per la calitja d'un somni
que es filtra per les escletxes
de la persiana.
En el besllum de la teva pell
el joc s'acaba, com tots els jocs.
Arriba la infinita nit assolellada
assedegada de la sang de l'existència.

Ja no tinc por de la Carme

Ja no tinc por.

El pas se'm torna lleuger.

M'agrada descobrir camins.

La pluja és el perfum de la terra.

El vent ens fa la música

acaronant fulles i branques.

Acoplarem el ritme dels nostres passos

com si fóssim encara nens,

però el joc ja no és només joc.

Juguem i riem la vida.

Em dónes força, per Assumpta

Amb la força de l’amor
em dónes la ma...
i jo,
que tan fàcilment m’espanto,
i em costa tant caminar,
ja no tinc por!

Viatge, per Cèlia

Amb tu faré el viatge
i els estels perfumaran

els nostres passos

i ens alleugerirem les cames

del pes de la pols.

I quan s'emblanqueixin els cabells,
cercarem l'espurnejar dels peixos

i ens asseurem a l'ombra del bosc

fins a fondre'ns

en la seva atmosfera.

Ja no hi haurà foscor,

només un sol batec

i la força de l'amor.

Per trobar...de Fanal Blau

Per trobar blanor
en les aigües calmes
i endinsar-m'hi.

(sentint la profunditat)