El joc ja no és només joc.
El joc s'ha tornat un mirall
de diamants,
una teranyina de passos silents
que cerquen l'home que posa els carrers,
cada matí,
per a la gent desperta que gira cantonades
cercant alès líquids i ulls tranquils.
El joc ja no és només un joc.
El joc és un cel de passos quiets
velats per la calitja d'un somni
que es filtra per les escletxes
de la persiana.
En el besllum de la teva pell
el joc s'acaba, com tots els jocs.
Arriba la infinita nit assolellada
assedegada de la sang de l'existència.
divendres, 5 de juny del 2009
El joc s'acaba, del Joan
Ja no tinc por de la Carme
Etiquetes de comentaris:
Carme R,
Roda poètica Juny 2009
Em dónes força, per Assumpta
Amb la força de l’amor
em dónes la ma...
i jo,
que tan fàcilment m’espanto,
i em costa tant caminar,
ja no tinc por!
Etiquetes de comentaris:
Assumpta,
Roda poètica Juny 2009
Viatge, per Cèlia
Amb tu faré el viatge
i els estels perfumaran
els nostres passos
i ens alleugerirem les cames
del pes de la pols.
I quan s'emblanqueixin els cabells,
cercarem l'espurnejar dels peixos
cercarem l'espurnejar dels peixos
i ens asseurem a l'ombra del bosc
fins a fondre'ns
en la seva atmosfera.
Ja no hi haurà foscor,
només un sol batec
i la força de l'amor.
Per trobar...de Fanal Blau
Etiquetes de comentaris:
Fanal Blau,
Roda poètica Juny 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons