Gràcies Carme :-) Saps? La foto és "real"... està feta al tren Barcelona-Reus... amb la meva mega-bossa-hippie de fons, la música i les nostres mans (era el 13 d'abril, dilluns de Pasqua) jeje
Has obert l'aixeta i va brollant el que duus en l'interior. Es un moment passat que el recordes amb fruició, amb neguit, ets sents lliure de la por, perque l'amor t'acompanya. Ja comences a gaudir... Has perdut l'alra por, la de comunicar... Ho celebro... Endavant a fer camí. Anton. No t'arroncis que va per tu.
Son les nostres mans de veritat :-) Vaig fer la foto agafant la càmera amb la ma dreta!! (que em va costar un munt perque sóc esquerraníssima) amb la idea de posar-la al post dels 27 anys... però després em vaig animar a "distorsionar" fotos de més jovenets i em va fer gràcia posar-la aquí :-)
Molt bé Assumpta! Estem fent una roda magnífica!
ResponEliminaLa força de l'amor és molta! Ens podem considerar afortunats tots els que la tenim i la sentim.
Gràcies Carme :-)
ResponEliminaSaps? La foto és "real"... està feta al tren Barcelona-Reus... amb la meva mega-bossa-hippie de fons, la música i les nostres mans (era el 13 d'abril, dilluns de Pasqua) jeje
Et llegeixo i penso, podria ser jo qui ho ha escrit! Aquest amor s'ha d'escampar!!!! Com podríem caminar, si no?
ResponEliminaCèlia mil gràcies!! :-)
ResponEliminaHa estat el teu poema que m'ha donat la idea... I el teu és magnífic!!
I tant! com podríem caminar, si no?
Has obert l'aixeta i va brollant el que duus en l'interior.
ResponEliminaEs un moment passat que el recordes amb fruició, amb neguit, ets sents lliure de la por, perque l'amor t'acompanya.
Ja comences a gaudir... Has perdut l'alra por, la de comunicar...
Ho celebro... Endavant a fer camí. Anton.
No t'arroncis que va per tu.
Assumpta, t'agafo el Ja no tinc por!
ResponEliminaNo s'arronssarà pas, Anton, ni ella ni nigú: Força Barça! ai no... volia dir:
Força PI!
Anton Ja et vaig dir un dia que a tu sempre t'imagino parlant en poesia :-)
ResponEliminaCarme Encantada!! :-)
Força!! jeje PI i Barça jejeje
Com tenir por si t'agafen la mà tant a prop... l'amor, la base de tot plegat, sense por :)
ResponEliminaSon les nostres mans de veritat :-)
ResponEliminaVaig fer la foto agafant la càmera amb la ma dreta!! (que em va costar un munt perque sóc esquerraníssima) amb la idea de posar-la al post dels 27 anys... però després em vaig animar a "distorsionar" fotos de més jovenets i em va fer gràcia posar-la aquí :-)
Jo em pensava que erets de dretes, per allò de... ( es broma) A casa el noi, amb les dos mas, la nora, la neta i el net tots esquerra,... Anton.
ResponEliminaJejejeje jo sóc... podriem dir "de centre" :-) i moooooolt nacionalista :-))
ResponEliminaPerò en quant a les mans fa referència sóc esquerrana total :-))