Gosada Pandora...

Has obert la caixa dels mals
sense conservar dins l’únic bé.
Ah, gosada Pandora!
Què vols trobar
en un grapat de fotografies velles
i un feix de lletres oblidades?
Dels dits et llenega
la vida a bocinets.
Olor de pàgines gastades
i sabor amarg de fel.
Sents el blanc i negre dels records,
però sobretot el negre.
Ho mires aterrida:
no sols els peixos de plata

han devorat la teva vida!

Solitud

Ares, d'Àgueda Climent

Continuant amb el dolor enganxat a la gola de Deomises...

Solitud

Solitud,
marbre gèlid
i una ombra que et plora.
Una data,
un instant
i el vertigen de necessitar-te.
Gladiols,
el teu vers
i el dolor enganxat
als ulls,
a la gola,
a l’estómac.

Al record.

RECERCA

Recerca

Infinits camins
i només un
permet l’abraçada.
Fa temps que camine
pels senderols
de les imatges
mil vegades viscudes.

En els somnis,
en els records,

en els oblits.
Però continue sense trobar
els mots de les coses.
Al final de les meves passes
sempre l’abisme.
I la pregunta obligada:
Com es viu una vida

plena de no-res?

Mercè Climent