Has obert la caixa dels mals
sense conservar dins l’únic bé.
Ah, gosada Pandora!
Què vols trobar
en un grapat de fotografies velles
i un feix de lletres oblidades?
Dels dits et llenega
la vida a bocinets.
Olor de pàgines gastades
i sabor amarg de fel.
Sents el blanc i negre dels records,
però sobretot el negre.
Ho mires aterrida:
no sols els peixos de plata
han devorat la teva vida!sense conservar dins l’únic bé.
Ah, gosada Pandora!
Què vols trobar
en un grapat de fotografies velles
i un feix de lletres oblidades?
Dels dits et llenega
la vida a bocinets.
Olor de pàgines gastades
i sabor amarg de fel.
Sents el blanc i negre dels records,
però sobretot el negre.
Ho mires aterrida:
no sols els peixos de plata
Agafo aquestes pàgines, gràcies, i gairebé dic a reveure també.
ResponEliminad.
Dels dits et llenega la vida a bocinets...
ResponEliminaUf, Mercè, una imatge preciosa!
Un plaer haver-ne compartir un bocí!
Mercè, un poema preciós i amb un dramatisme que corprèn.
ResponEliminaMoltes gràcies per ser-hi i deixar la teva petja. Una abraçada.