Itinerants dibuixant el camí
dels versos que hem deixat
amb el gust melangiós d'un adéu...
Arreveure doncs, companyes, companys,
la paraula vola
i allò escrit roman ....
in itinere, en el camí seguirem
escrivint, llegint, caminant...
Una abraçada molt gran!
Aquest estiu m'he espantat una mica...
ResponEliminaMés espectadora que participant
semblava com si no trobés el moment per entrar...
com els infants quan, en la corda que mouen dos amics, no es decideixen a fer el salt inicial que els farà ser dins la roda que la corda fa girar...
Això sí, la meva admiració per a tots...
És que en sabeu MOLT!! :-))
Bon estiu als rodamons poètics!
ResponEliminaMoltes gràcies carme per obrir-nos les portes i deixar-nos fer de les nostres, al nostre ritme, amb molt de respecte i segons la nostra manera de pensar! Una abraçada poètica a tothom!
la paraula vola dibuixant el camí que hem deixat...aferrem-nos-hi volem amb ella!
ResponEliminaalcem el vol...!
in itinere
In itinere!
ResponEliminaGràcies pel compartir!
Gràcies, Elvira, per les teves paruales i la teva companyia IN ITINERE... Una abraçada.
ResponEliminaGràcies mil a tu Carme i gràcies a tothom! ha estat genial!
ResponElimina