Ara ens dispersem estiu endins,
hem fecundat la intel·ligència
del planeta. Ens toca el repòs
dels llibres, dels camins...
ens toca ser partícips de la vida
per retornar fèrtils a donar fruit.
Ara ens dispersem en la calitja.
Demà tornarem a llaurar,
tornarem a sembrar,
tornarem a fecundar l'univers
de l'ànima, de l'ànsia d'existir.
Ens anirem retrobant
en la infinita senda.
gràcies a tots, però sobretot a la Carme que ha sabut crear aquest univers acollidor, per construïr aquesta senda de paraules per la qual hem pogut avançar.
ResponEliminaTornarem a retrobar-nos, d'acord?
ResponEliminaUna abraçada molt gran, Joan!
Ens dispersem estiu endins, però ens enduem paraules i complicitats i moments petits i màgics.
ResponEliminaGràcies, Joan, ens retrobarem.