pica paret,
et regalo un verset!
roda que roda un mot
gira, gira molinet!
.
agafa el meu mocador
darrera de tu vinc jo!
escrivint sense parar
juguem a cuit i amagar?
.
si el mot s’entrebanca,
busca bé dins el magí,
salta una casa de guix
com qui juga a la xarranca!
.
...........................................
.
no hi ha cap final,
implícitament, l’acabar
suposa començar de nou...
guanyem en el camí
un seguici d’afectes compartits
de paraules abraçades
i més tard, ens en nodrim
com golafres menjadors de versos
.
et regalo un verset!
roda que roda un mot
gira, gira molinet!
.
agafa el meu mocador
darrera de tu vinc jo!
escrivint sense parar
juguem a cuit i amagar?
.
si el mot s’entrebanca,
busca bé dins el magí,
salta una casa de guix
com qui juga a la xarranca!
.
...........................................
.
no hi ha cap final,
implícitament, l’acabar
suposa començar de nou...
guanyem en el camí
un seguici d’afectes compartits
de paraules abraçades
i més tard, ens en nodrim
com golafres menjadors de versos
.
(tampoc no segueixo ningú, o més ben dit, a tots,
acabant, un comiat tot jugant,
fins sempre, una alegria més compartida)
bonics jocs de sempre, per sempre!
ResponEliminaGràcies a tu, zel, per compartir!
bonics enyorats jocs pica paret un dos tres....a tocar i a parar...ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquest espai itinerant!!!!
ResponEliminaHa estat una olimpíada de jocs itinerants i tradicionals, on l'importatnt ha estat passar-s'ho bé.
ResponEliminaBon estiu.
Que puc jugar? encara que arribo tard...
ResponEliminaGràcies Zel, juganera i ebtusiasta, amb la trev a energia de sempre, Zel, continuarem jugant i escrivint. Una abraçada.