(intent
de seguir a la Pilar)
De
la seva rialla
en
va quedar empeltada
la
seva vida, encara
ara
la veig i al sento
en
el capvespre...,
o
de bon matí ran de mar,
o
quan la pluja escriu
el
seu poema, got a gota...
El
seu record encara
em
va al galop a la sang...
Tot
és tan breu, tan fugisser.
Ara
el silenci em xiula
la
seva cançó...
onatge
