(intent
de seguir a la Pilar)
De
la seva rialla
en
va quedar empeltada
la
seva vida, encara
ara
la veig i al sento
en
el capvespre...,
o
de bon matí ran de mar,
o
quan la pluja escriu
el
seu poema, got a gota...
El
seu record encara
em
va al galop a la sang...
Tot
és tan breu, tan fugisser.
Ara
el silenci em xiula
la
seva cançó...
onatge
Molt bonic, onatge!
ResponEliminamolt, però molt!
ResponEliminaM'agrada quan el silenci xiula cançons.
ResponEliminala melodia del silenci moltes vegades en acompanya, es molt maco.
ResponEliminaUna rialla que dóna per molt...
ResponEliminaVosaltres que llegiu amb bons ulls...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge