dijous, 9 de febrer de 2012

Ets...













(intent de seguir a la Pilar)

De la seva rialla
en va quedar empeltada
la seva vida, encara
ara la veig i al sento
en el capvespre...,
o de bon matí ran de mar,
o quan la pluja escriu
el seu poema, got a gota...

El seu record encara
em va al galop a la sang...
Tot és tan breu, tan fugisser.
Ara el silenci em xiula
la seva cançó...
onatge

6 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons