El desig de tu m'engalta
en el camí traçat d'antuvi.
Sense pressa,
però sense descans vindré
a teu encontre d'enyor.
El jardí espés de fulles i flors
no em deixa veure tes petjades
Laberint intricat tinc Amagatall
de records i hores passades...
Però no t'allunyis de l'abraçada...
Qui no necessita el contacte
de l'alé viu i estimat ?
Anton si apartes la fullaraca, segur que trobaràs les petjades dels records estimats...
ResponEliminaEls records són tu i tu ets en els records i tot és un cos i un cor que es van omplint de vides viscudes que agomboles com un tresor, Antón, estimat Antón...
ResponEliminaÉs preciós, Anton!
ResponElimina