Miola la gata,
fent equilibris sobre el radiador.
Li regala un somriure creixent
a la lluna invisible.
Els ulls convertits en dues ratlles,
observen el plàcid vol de l’hivern
darrere els vidres de les finestres tancades.
Miola la gata,
somiejant sobre les tecles d’un piano,
desfullant dubtes.
La incertesa volà
curant-li tristeses, amb el picarol
de la seva rialla.
Els gats regalen somriures a la lluna, però també li miolen dalt de les teulades...
ResponEliminaCom un conte poètic...
ResponEliminaEn aquesta època miola des de recer.
ResponEliminamiola que miolaras els gats a la lluna plena,poètic...
ResponEliminaMiola la gata,
ResponEliminaes crema les potes
al radiador roent
i balla la dança
que la lluna aplaudeix.
L'ama de la gateta
l'ha cridat amb anhel:
-No esvalotis la lluna
que teu amant ara be
i si s'amaga entre nùvol
no trobarà el gancell-.
............... Anton