(Poema començat intentant seguir Glo.bos.blog i seguint a Deomises)
Sense pressa ni treva
et vindré a buscar on siguis.
Amuntegaré els records
i 'aixugaré les llàgrimes.
Desembolicaré l'últim bes
que vaig guardar a recer de tots els vents,
i sense pressa ni treva
em calçaré de fermesa,
caminaré fins que l'últim raig de sol s'apagui
i tornar per sempre al teu costat.
Intento seguir-te, Marta!
ResponEliminad.
Ben esperançador!
ResponElimina