La mare

És un gest, un somriure,

un aroma, una mirada.

Sols la presència

d’una mare.

És el cant, l’abraçada,

un bes, una carícia

L’amanyagament

d’una mare.

Aquell conte explicat,

i la justa paraula.

Tot és guarit

és la mare.

No cal parlar,

no cal plorar,

no cal dir res,...

tot ho sap la mare.

                                                                                          "Mare amb nen malal" Picasso

Em parles amb el silenci

Amb el silenci em parles
em dius sense paraules
rius de coses i abraçades
rialles marines i coralls

Amb el silenci em contes
fades, encanteris, màgies
rius amb el cor obert
batecs de somriures

Amb el  silenci contestes
preguntes impossibles
precs, gestos, gestes
silencis que parlen.

Sense sabates

M'omples amb ta absència

i amb el silenci em parles.

Quan no et veig, sé que diu

la teva mirada.

Ningú sap on rau el foc

que la penombra amaga,

el foc que desfà el gebre

i fon la rosada.

Però la pell palpita

I el cor em guia fins a tu,

sense sabates.

(seguint la petja d'en Xavier)