Amb el silenci em parles
em dius sense paraules
rius de coses i abraçades
rialles marines i coralls
Amb el silenci em contes
fades, encanteris, màgies
rius amb el cor obert
batecs de somriures
Amb el silenci contestes
preguntes impossibles
precs, gestos, gestes
silencis que parlen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Elfree, has fet una estona de silenci poètic molt eloqüent.
ResponEliminaPer això la poesia bona parla tant amb tan poques paraules.
ResponEliminaAquest silenci que ens expliques és dels bons... M'agrada el teu silenci. Perquè és dels que parlen.
ResponEliminaAquest silenci els dels que agrada escoltar. Un silenci molt expresiu.
ResponEliminaMolt bonic, Elfree!
El silenci ens pot dir tantes coses...Només cal saber escoltar-lo...
ResponEliminaNo fan faltes paraules quan es pot dir amb gestos i mirades.
ResponEliminaNo fan faltes paraules quan es pot dir amb gestos i mirades.
ResponEliminagràcies!
ResponEliminaI, qui et parla sense paraules? Amb silenci, rialles i amb gestos? Tens un rei del mim que t'estima, o una reina. Això només ho saps, tu.
ResponEliminaTeresa és purament creació poètica ....em parla l'univers sencer
ResponElimina